Guardiapilosencs de tot l'any

A hores d'ara a la Guàrdia hi torna a haver famílies que hi viuen tot l'any i també hi ha hagut diversos naixements. Ja no ens cal viure del record, sinó mirar el futur amb esperança. Vet aquí el testimoni de la Laura, antigament de Cal Mensa i ara de Cal Closa.

 

Testimoni de Laura Lloret (Cal Closa)

Fa uns dies, parlant de la Guàrdia amb uns amics, ens comentaven que tenien la impressió que la Guàrdia es tancava l’últim dia d’agost i es tornava a obrir per Setmana Santa. En aquell moment no vam poder evitar donar-los la raó. Potser sí que això és el que sembla, però no és el que és. De fet ja se sap que moltes vegades les coses no són com semblen.  

 

La Guàrdia té vida tot l'any, tot l’any s’hi mouen coses. Hi vivim tres famílies: a Cal Biel, a Cal Mestre i a Cal Closa. Som 10 persones. Fem vida de veïns. Estem al cas els uns dels altres, ens ajudem, els nens van de casa en casa, celebrem aniversaris, fem sopars mensuals, fem vida de poble. No hem d’organitzar grans saraus per fer poble. Amb les coses més senzilles i el fet de poder estar junts ja en tenim ben bé prou. Saber que no estem sols.

 

El nostre dia a dia no és tan diferent al de qualsevol altre lloc. Passat del Siscu, que ja té una vida més tranquil·la, els altres no parem. Treballem, sempre amb el cotxe amunt i avall, portem els nens a l’escola, ens ocupem del que passa al poble. Molts dies marxem al matí i ja no tornem fins a entrada de fosc.

 

Però sempre tornem. La Guàrdia és casa nostra. Tots els que hi vivim compartim el mateix pensament: viure a la Guàrdia és viure al paradís.